Una revelació personal, despulles d’ànima i la fi del món
NL_33_W6_20250216
Hola #Followits!!! Nova newsletter, més tard del què esperava, vaig dir que en tindríeu dues aquesta setmana, però les obligacions m’han comprimit tant el temps lliure que amb prou feines respiro avui per poder-la escriure. Ho sento.
Intentaré fer-ne dues aquesta setmana que ve, a veure si el destí m’ho posa fàcil, que últimament està una mica cabronet.
Avui, trobareu un escrit d’opinió que volia ser una comparació d’emocions, però ha desenllaçat en una reflexió personal. He pensat en esborrar l’ultima part, però ja que és el què m’ha inspirat, ho deixaré.
També hi trobareu música, fotos, una piulada, una dita, un poema, un escrit emotiu i, crec, que res més, tot i que de vegades, a mida que la penjo vaig afegint cosetes... veurem!
Gràcies, com sempre, per entrar al món de la Lady.
Una abraçada i ens llegim!!!
#byLady
Instagram // Bluesky // Twitter(X) // TikTok
Us recordo que a finals de febrer faré el #SORTEIG entre tots els nous subscriptors (free o de pagament) d’un pack Lady.
També podeu trobar els llibres a AMAZON.
Si el voleu signat, dedicat per mi, envieu un e-mail a: lady@ladywits.cat
#LadyOPINIÓ
Amor, desig i enamorar-se
Estimar, aquest sentiment que ens fa sentir amor per algú, sigui família, amistat o quasi desconeguts, es pot estimar a molta gent a la vegada, molts ho confonen amb el poliamor, de fet, jo no entenc el significat de poliamor, sempre he estimat a molta gent lliurement, sense que ningú hi hagués de donar permís amb una etiqueta, relacions a tres bandes sempre n’hi ha hagut i relacions obertes també, llavors, quin sentit té el concepte de poliamor? Ho he parlat amb gent que diu que el “practica”, com si fos un modus operandi emotiu-sexual, d’altres que és establir normes emocionals amb la teva parella, o com deia abans, que algú dona permís a un altre per que pugui estimar a altra gent... ein?!!! I com ho fas això? Controlar a qui vols estimar? Amb el que costa controlar el cor quan te’l trenquen, com esperes controlar emocions cap a algú en concret per qui comences a sentir intensament? Com defineixes la línia de confiança vs infidelitat sense coartar la llibertat emocional? I encara més, perquè fer-ho? Estem vivint en una societat que et coarta totes les llibertats possibles a nivell economicosocial, només tenim petits plaers de tria lliurement i tot i així, estem condicionats per mil conceptes que ens acaben desanimant qualsevol intencionalitat de ser feliços per un instant, per tant, si també em de limitar les emocions, què ens queda? Ho dic jo (ja que no podeu si no deixeu un comentari després), no queda res més que deixar-nos portar... sentir, voler, desitjar,...
Evidentment, no sempre s’és correspost, ningú ha dit que seria fàcil, però és millor patir mal d’amor que ser un cor erm (li dic cor perquè ens entenguem, ja sabem que les emocions les entenem al cervell, però, és més bucòlic).
I què dir d’enamorar-se? Mmm... sí... només de pensar-ho somric. Aquest força sobrenatural que t’omple de llum i felicitat, que redueix a res qualsevol dificultat, fent invisibles els problemes, et sents capaç de fer qualsevol cosa i gaudeixes només de pensar que en una estona veuràs a aquella persona que t’ha trastocat el cor, el cap i el cos. Quina passada!!! Les papallones a l’estómac, la felicitat palpable i, sens dubte, volar!!! Deixar anar la imaginació somiant desperts, posant el llistó alt per unes expectatives impossibles, però desitjades, una perfecció inassolible, però és igual, perquè sentir-ho ens fa sentir més vius que plantejar-nos la realitat. I és com ha de ser, perquè part de la gràcia és fugir de tot allò real que ens ancora al terra, amb fermesa rígida.
Ens convé, de tant en tant, treure’ns el pal social estereotipat del cul i gaudir de la vida!
Tots tenim problemes i mancances, complexes o limitacions, la imperfecció ens fa iguals i la igualtat ens dona dret a triar, a somiar, a voler i decidir lluitar pel que es vol, evidentment, sense assetjar, maltractar, ni envair la vida de ningú, hem de tenir clar que quan l’altra persona mostra un sol instant d’indiferència, el problema emocional és nostre i hem de ser capaços d’entendre que aquella relació no portarà enlloc i ser prou responsables per respectar l’espai d’aquella persona i fer el dol emocional amb nosaltres mateixos (si cal ajuda introspectiva, la podem buscar).
I no em vingueu amb el mal que fa, el que sentiu, el perquè a mi no (aquí ens podríem posar dramàtics amb la mà al front, exageradament sobreactuada com en una pel·lícula muda del segle passat). Quan donem més importància als nostres sentiments i emocions que a la decisió de l’altre, és pur egoisme, lamentar-nos quan el que volem és ficar-nos a la força a la vida d’algú altre, no té res d’especial, és el dia a dia, el que ja tenim, és embrutir els sentiments i quan abans ho entenguem, abans ho acceptarem i abans passarem el dol emocional, per poder tornar a entrar al joc i deixar-nos portar pel cor.
La veritat, és que és molt més senzill del què sembla, però cal esforç.
I sinó, busqueu la manera de que ho sigui. A veure, que a mi em passa com a tothom, però potser, les meves experiències, alguna més conflictiva que d’altres, fa que, en certa manera, relativitzi el que la gent diu i, a més, ho separi del que fa. Tinc clar que estimar es demostra amb fets, així que les paraules poc sentit tenen, per molt que em diguin que m’estimen, si quan caic (física o emocionalment) ni ho veuen, si jo no els sóc mínimament una prioritat sentimental, no trigo ni un nanosegon a passar pàgina, m’allunyo, desaparec, em desintegro. I, això, es veu al principi de la relació, és quan cal actuar, perquè intentar canviar a algú és perdre el temps. En aquests casos, l’experiència és un punt a favor.
Fa unes setmanes, una amiga psicòloga, que ajuda a interpretar cartes astrals a nivell emocional, em va fer la meva, la veritat és que a mi la curiositat em pot i m’agrada provar aquestes coses, el fet és que em va dir que el 2025 seria el meu any (ja pot, porto una dècada de molta merda... hahaha...), però això ho explico, perquè quan tornava cap a casa passejant, era la vigília de Nadal, i veia a tothom corrents, comprant regals d’última hora o estressats a les botigues fent cua per recollir encàrrecs,... em va donar la sensació de que tot el que m’havia dit ella era possible, hi anava donant voltes, inclús a les coses negatives, i em vaig sentir capaç d’afrontar un any com feia molt que no sentia, si deixo que parli la Lady fantasiosa, podria dir que una força em va posseir, aixecant els ànims, que el temps es va alentir i jo flotava (ho sé, exagerat, però així entendreu com em sentia) i, de cop, tot va tenir sentit, com si hagués entès, per fi, el perquè ha passat tot a la meva vida i perquè res era tan important com jo pensava i, sense saber com, per primera vegada des de que tinc raó de ser, la meva prioritat al 100% vaig ser jo mateixa.
Ja veus, amb 51 anys em vaig preguntar realment què volia jo, com em sentia i què em mereixia i la resposta va ser immediata, ho vull tot, ho vull sentir tot i m’ho mereixo tot. Brutal, a que sí?! Hahaha...
Evidentment, no puc treure mèrit a la meva amiga que té un sisè sentit per calar a la gent, però l’important és que quan deixes de pressionar-te a tu mateixa pels lligams emocionals de gent que no t’estima, t’estàs obrint totes les portes que ells et tanquen.
Repeteixo, no és fàcil, que ja us sento queixar-vos, però ho podem fer fàcil, només cal estudiar la situació des d’una altra perspectiva.
Quan el primer pas ja està fet, toca reconstruir els aspectes de la teva vida que menys t’agraden i decidir cap a on vols anar.
Jo, de moment, aprofito que ja estava reconstruint-me per prendre “millors” decisions i qui sap què em depara l’avenir... ja que parlem d’emocions, potser aquest any m’enamori i tot!... hahaha... bé, parlo de relacions de parella, a vosaltres, followits, ja us estimo fa temps!
#byLady
#RELATdelsDISSABTES
Febrer: Més que un cafè
Tercera part del relat eròtic d’aquest dissabte 15/02/2025 amb #FemXarxa.
Als protagonistes, comença a cremar-los per dins el desig, el primer petó, la primera carícia i la bèstia interior que costa de controlar, a més, qui sembla una mosqueta morta, potser no ho és tant...
Si vols llegir les tres primeres parts del relat, clicka el títol i hi aniràs de cap!
#byLady
Continúa leyendo con una prueba gratuita de 7 días
Suscríbete a Lady’s Substack para seguir leyendo este post y obtener 7 días de acceso gratis al archivo completo de posts.